TEA (Trastorns de l’Espectre de l’Autisme)

El trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA), és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la configuració del sistema nerviós i el funcionament cerebral. Una persona amb TEA es caracteritza per presentar:

• dificultats en comunicació i la interacció social
• dificultats en la flexibilitat del pensament i de la conducta amb comportament inflexible i interessos repetitius.

Al Centre ABC realitzem diagnòstic i intervenció amb infants amb Trastorns de l’Espectre de l’Autisme:ç

Diagnòstic. El diagnòstic del trastorn de l’espectre de l’autisme és complex i es realitza per mitjà de l’observació, d’entrevistes als pares, i de l’administració de proves estandaritzades específiques per l’autisme així com proves de desenvolupament cognitiu, principalment. 

No existeixen marcadors neurobiològics que permetin determinar si una persona presenta trastorn de l’espectre de l’autisme, aquest diagnòstic només es pot fer conductualment, a càrrec de professionals amb la formació específica en TEA.

Intervenció. El nostre equip multidisciplinar format per logopedes, psicòlogues, psicopedagogues i neuropsicòlogues fan un abordatge global dels següents aspectes:

• Treball de la intenció comunicativa
• Sistemes alternatius de la comunicació
• Llenguatge i parla
• Habilitats comunicatives
• Habilitats socials
• Flexibilitat cognitiva
• Maneig d’estereotípies i ecolàlies
• Selectivitat alimentària
• Reconeixement i expressió d’emocions
• Tolerància a la frustració
• Maneig de la sensibilitat sensorial
• Estimulació cognitiva: atenció, funcions executives, memòria, lectoescriptura…
  

La forma i la gravetat en què es presenta aquest trastorn i les característiques associades és diferent en cada persona. És per això que parlem d’espectre de l’autisme, les necessitats i les dificultats, així com el nivell de gravetat són diferents en cada persona.

L’autisme es presenta de manera diferent en cadascun dels afectats, però tots comparteixen, en major o menor intensitat, dificultats en el desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives, i presenten un

Tot i que els primers símptomes apareixen en la primera infància, no s’acostuma a diagnosticar fins passat els anys, quan els nens i nenes comencen a interactuar i a relacionar-se amb els altres i amb l’entorn.